El Setembre de l’any 1957 el salesià Dom Ròmul Piñol, amb el seu germà Cèsar Piñol i la mare Teresa Aresté, es van instal·lar, amb molta precarietat de mitjans de tota mena, a La Maurina, que era un Barri que s’estava formant a les afores de Terrassa, d’immigració, molt pobre, de barraques, sense serveis ni infrastructures.Llavors l’anomenaven “el Barrio de las latas”. Havia de començar una presència educativa, d’església i salesiana, concretament una Escola Professional, demanada insistentment per Antics Alumnes dels Salesians de Sarrià que eren industrials de Terrassa, per altres persones amb inquietuds socials i, per entitats, com la Federació de Cristians de Catalunya.
Van posar la seva vivenda en una casa petita, amb una era al davant, vora una riera amb una filera de pollancres i un pou al costat. Estava situada on ara hi ha els tallers d’electricitat.
Dom Ròmul va venir a aquest indret, que llavors era molt lluny de la Ciutat, perquè va trobar oposició per fundar l’Escola en un lloc més cèntric, tot i que ja havien indicat uns solars ben situats.
Per iniciativa dels Antics Alumnes industrials, l’Alcalde de la Ciutat Sr. Josep Clapés Taragarona, ecelesiàstics i altres ciutadans, es va fundar la “Comisión Local Pro-Edificios Religiosos y Culturales”. Trobaven a faltar, entre altres serveis culturals i religiosos, una Escola d’Ensenyament Professional, i van començar a reunir diners per iniciar l’obra. També en això, Dom Ròmul, va trobar gelosies i dificultats. El Sr. Clapés, va ajudar-lo a superar els entrebancs dels qui tenien altres interessos diferents de la fundació de l’Escola.
Va començar aixecant el cos d’edifici que encara existeix i que va des de la porta que hi ha enfront del carrer Sant Lluis fins l’actual Recepció de l’Escola, i un altre edifici més baix i perpendicular al primer, que és encara el taller de mecànica.
Els alumnes del taller de mecànica eren els Aprenents de diferents indústries, que per iniciativa de la “AEG” els van agrupar perquè aprenguessin aquest ofici als Salesians, ja que cada industrial nemés tenia dos o tres Aprenents i no podien ensenyar-losbé. De fet, la “AEG” era qui tenia més Aprenents. Els Salesians es van decidir per la mecànica perquè no els permetien posar ensenyament del ram tèxtil.
La “AEG” va col·laborar a muntar el taller, donant algunes màquines i uns taulells, que servien per treballar durant la jornada, i de taula de menjador al migdia. Dom Ròmul va comprar dues màquines més, i així van obtenir el reconeixement oficial. Portava el taller el Salesià Coadjutor Sr. Urgellés. El problema que creava aquest alumnat era que essent una època en la qual hi havia molta oferta de treball, els nois, quan tenien catorze anys, abandonaven l’Escola i es posaven a treballar.
Mentrestant, i vivint encara en la caseta, van patir el desastre de la rierada del Setembre de l’any 1962. Fugint per una finestra i unes escaletes que comunicaven al taller de mecànica es van poder escapar de la mort, però ho van pedre tot. Van rebre els primers auxilis dels Salesians de Sabadell, i quan es van restablir les comunicacions, els van ajudar tots els altres Salesians, des de la Casa Inspectorial Provincial, de Barcelona-Sarrià.
Un cop aixecat l’edifici, l’Inspector Provincial va enviar dos Salesians, es va constituir la Comunitat Religiosa Salesiana i van començar a rebre els primers alumnes d’Ensenyament Elemental, de sis, set i vuit anys: un total de vuitanta alumnes, que venien a peu fent una bona caminada, i vivien a l’Escola com en una família. Els mateixos alumnes col·laboraven voluntàriament a la neteja i ordre de l’Escola. Desseguida va néixer el Club Esportiu DOSA i les activitats culturals i del lleure amb molta tradició en l’escola Salesiana, com el “teatre” i l’Esplai, que en aquella època l’anomenaven “Oratori Festiu”.
Aquesta presència, amb els anys, ha arribat a ser molt important per la quantitat d’alumnes, per la varietat d’ofertes i per totes les accions educatives i evangelitzadores que realitza.
El 1962 la Inspectoria Provincial Salesiana va acceptar que l’obra de Terrassa fos també Parròquia, i el dia 11 de Setembre de 1962 va ésser erigida canònicament com a “Parròquia Maria Auxiliadora”, territorialment filla de la Parròquia de la Sagrada Família. No va començar les activitats pastorals fins el 1964. L’eglésia no estava encara construïda i es feia servir una sala gran en els baixos de l’edifici ja aixecat.
A l’estiu de l’any 1963, els mateixos Salesians, que llavors ja eren quatre i Dom Ròmul, van enderrocar la caseta on havien viscut a l’inici,van fer construir el taller d’electricitat i el pis d’aules que hi ha sobre aquest taller. També van preparar unes habitacions molt senzilles per a la Comunitat Salesiana.
Dom Ròmul ja gran repetia: “Van ser uns començaments difícils. Els pedruscalls més lletjos es posen als fonaments perquè no es veuen”.
|
Introducció
