www.euncet.com, 11/03/2005
DESPRÉS D’UN ATEMPTAT
UNA PROPOSTA DE COMPROMÍS SOCIAL
Fa un any tots nosaltres quedarem impactats brutalment per
un atemptat totalment imprevisible que va trencar moltes vides
i va sembrar de mort la ciutat de Madrid. En aquells moments
quasi tots els espanyols, fóssim d’on fóssim
ens sentirem propers a una ciutat que va ser escenari d’una
gran matança, propers especialment a les víctimes
i al seu entorn. Va ser exemplar l’ ampli suport de
professionals i voluntariat que varen intentar col·laborar
en la superació dels problemes i de les urgències
del moment. Passat un any encara aleteja en l’ambient
el sentiment de pèrdua que tots tinguérem una
mica.
Va ser un dia de crits, d’esglai, de pànic,
de sorpresa tacada de sang i no fa pas molt escoltàrem
en el Parlament la veu afeblida i emocionada d’una dona,
la mare d’un noi mort en l’atemptat i Presidenta
de l’ Associació de Víctimes de l’11-M,
que ens traslladava el gran buit i la gran pèrdua que
encara les persones i famílies afectades no havien
superat.
Aquest fet, lamentablement, no és aïllat. No
hi ha dia que no mori algú en mans de terroristes que
defensen les seves idees a trets, matant molta gent sense
culpa.
Els ciutadans que hem viscut i vivim impotents aquesta internacionalització
del terror, difícilment podem fer-hi alguna cosa si
no estem dintre del poder polític. Però si vivim
aquestes situacions com una evidència del fracàs
d’una societat basada en lobbies econòmics, en
l’ús del poder en benefici d’interessos
poc transparents, amb el fanatisme de les idees i amb la intolerància,
potser podem iniciar una protesta i una denúncia d’aquesta
desestructuració social, procurant crear en el nostre
entorn d’influència, uns vincles i un estil de
comunicació basats en el respecte a les idees diferents
de les nostres, utilitzant el diàleg per cercar punts
de coincidència i apostant per una identificació
amb l’honestedat i la transparència, assumint-ho
com a valors propis i com una manera més sana d’entendre
la dinàmica social.
La intolerància, l’agressivitat, l’odi
ancorat, son signes de feblesa, d’immaduresa i d’incapacitat
per a trobar alternatives que veritablement puguin resoldre
els problemes que ens afecten.
Caminem cap a un futur reptador però que alhora, cada
vegada posa més a l’abast, nous i millors recursos
per afrontar-lo i per caminar cap a una major qualitat de
vida personal i cap a una major capacitat de gestionar les
grans diferències de capacitats econòmiques
i d’infraestructures de tota mena que separen els països
desenvolupats i els països pobres amb una manca de solidaritat
i d’ajut que esdevé insultant per als països
amb més carències. Són conseqüències
d’una mala gestió dels polítics i dels
focus de poder actuals.
Potser hauríem de prendre’ns seriosament la
proposta de l’ actual President del Govern, d’establir
un pont entre les civilitzacions, per a trobar nuclis de confluència
d’interessos i necessitats i, a partir d’aquí
obrir un nou diàleg que no passi per la destrucció
de vides i que contribueixi a atenuar, aïllar i deslegitimar
encara més l’ús de les armes per a resoldre
els conflictes.
A nivell del nostre món personal, seria bo que poséssim
les nostres capacitats i els nostres recursos personals a
favor de la convivència i el desenvolupament, sempre
concretant-ho en el nostre petit poder professional i social,
pensant que és la suma dels petits corrents els que
formen els grans rius.
|
