Les empreses familiars són una peça clau del teixit empresarial, però moltes no aconsegueixen superar un dels moments més crítics del seu cicle vital: el relleu generacional. Amb més de 20 anys d’experiència acompanyant organitzacions en processos de creixement i transformació, l’economista, consultora i professora d’Euncet Business School Noèlia Hurtado ha publicat el seu primer llibre, El Relevo. Visión sistémica para el crecimiento de la empresa familiar.
En aquesta entrevista ens explica què la va portar a escriure’l, quins són els principals reptes que afronten les empreses familiars i quines claus poden ajudar a convertir el relleu generacional en una oportunitat de creixement.
Què et va motivar a escriure “El Relevo”?
Després de més de 20 anys acompanyant organitzacions, em vaig adonar que moltes empreses familiars amb un potencial enorme morien pel camí no per falta de mercat, sinó per falta d’ordre emocional i sistèmic. Volia posar paraules a allò que no es veu en els balanços: les lleialtats invisibles, els rols barrejats i la dificultat de deixar anar el passat per permetre el futur.
El llibre neix de la necessitat de donar una guia pràctica i humana per transformar el relleu d’una crisi en una oportunitat de creixement.
Les empreses familiars tenen reptes únics. Quins són els principals obstacles que es troben quan arriba el relleu generacional?
L’obstacle principal és la confusió de sistemes: tractar l’empresa com si fos el menjador de casa. Això deriva en dos grans bloquejos: la dificultat del fundador o fundadora per cedir el lloc i la legitimitat del successor o successora per exercir-lo.
Sovint el relleu es gestiona només des de l’òptica jurídica o fiscal, oblidant que és un moviment sistèmic on es necessita “permís” per innovar i respecte pel que s’ha construït prèviament.
Com es poden combinar l’estratègia empresarial amb la dimensió humana per garantir la continuïtat i l’èxit de l’empresa familiar?
L’estratègia ens diu on anem, però la dimensió humana determina si hi arribarem. La clau és la professionalització del vincle.
Això vol dir crear espais de governança clars, com el Consell de Família, on es pugui parlar de les emocions i els valors, per després poder executar una estratègia empresarial neta de soroll familiar. Hem de passar de ser “gestors de dades” a ser “arquitectes de relacions”.
Al llibre expliques el cas de CHOCOLATIER i el relleu de Sira. Per què vas decidir incloure aquest relat i què aporta al lector?
Vaig decidir incloure aquest relat perquè la teoria necessita un mirall on reflectir-se. El cas de la Sira exemplifica perfectament la pressió emocional que sent la segona o tercera generació: el pes del llegat i la por de no estar a l’altura.
Aporta al lector una visió real de com l’ordre sistèmic permet que el successor trobi el seu lloc sense haver de renunciar a la seva identitat ni al respecte pels seus predecessors.
Quins principis sistèmics o “regles bàsiques” consideres essencials per gestionar amb èxit el relleu generacional?
N’hi ha tres de fonamentals:
- L’ordre: respectar qui va arribar primer i quin lloc ocupa cadascú.
- La pertinença: ser família no dona dret automàtic a un lloc directiu; la professionalització és un acte de respecte al sistema.
- L’equilibri entre donar i rebre: el relleu és un intercanvi de llegat per compromís. Si aquest equilibri es trenca, el sistema es resenteix.
Moltes empreses familiars no arriben a la tercera generació. Quin consell pràctic donaries als empresaris per superar aquest repte?
Que facin una “poda conscient”. No tots els membres de la família han d’estar dins l’operativa de l’empresa.
El meu consell és treballar el propòsit compartit des de ben joves: què ens uneix més enllà del cognom? Si la tercera generació només veu l’empresa com una font de dividend i no com un projecte amb ànima, el negoci té els dies comptats.
Finalment, quina reflexió vols deixar als lectors sobre el valor del relleu generacional i la creació d’un llegat viu?
Vull que els lectors entenguin que un relleu d’èxit és el regal més gran que una persona fundadora pot fer a la seva empresa i a la seva família.
Crear un llegat viu no és mantenir les coses tal com estan, sinó donar ales a la següent generació perquè porti el negoci on el fundador ni tan sols va imaginar. L’empresa familiar és un organisme que ha de respirar i evolucionar; el relleu és, senzillament, la seva manera de seguir bategant.