Construïm un futur junts

Les 5 forces de Porter: exemple pràctic

Analítica de dades

Busca article

Search

Les 5 forces de Porter: exemple pràctic

Tens pensat crear el teu propi negoci i no saps per on començar? Tens una empresa i el model de negoci no acaba de funcionar? Les 5 forces de Porter és el model d’anàlisi competitiva que pot ajudar-te sigui quina sigui la teva situació.

En el següent article, descobreix més sobre aquesta matriu per tenir en compte en el teu pla de màrqueting o per analitzar la situació actual del negoci respecte a la competència.

Què és el model de les 5 forces de Porter?

Les 5 forces de Porter és una eina o model de gestió i anàlisi competitiva creada per Michael Porter el 1979. Porter, professor d’estratègia de negoci i competitivitat de l’escola de negocis d’Harvard amb més de 18 llibres i 125 articles sobre teories empresarials, va proposar aquest model per primera vegada en un article publicat a la revista Harvard Business Review.

En aquesta matriu, Porter parla de 5 factors o forces que determinen, al seu parer, la posició de qualsevol empresa respecte al mercat i a la seva competència. Ajuda en la definició de l’estratègia de negoci efectiva a llarg termini, així com la rendibilitat d’una empresa.

Qui és Michael Porter?

Michael Eugene Porter, estatunidenc nascut el 23 de maig de 1947, és un prestigiós acadèmic econòmic, catedràtic a l’Escola de Negocis Harvard.

Porter ha centrat la seva filosofia i els seus articles acadèmics en la competitivitat, la cadena de valor, el model de les cinc forces, l’avantatge competitiu i l’estratègia empresarial.

Autor de 18 llibres i més de 125 articles, destaquen entre les seves obres Estratègia competitiva (1980) i Avantatge competitiu (1980).

Actualment, els seus treballs acadèmics s’han convertit en pedra angular per a la gestió i l’administració empresarial i són una font d’inspiració per a molts emprenedors que volen llançar els seus projectes al mercat i és que Porter és considerat el pare de l’estratègia empresarial moderna.

Quines són les 5 forces de Porter?

Les 5 forces de Porter estan formades per: els competidors potencials, l’amenaça de productes substituts, la competència en els mercats i el poder dels compradors i proveïdors.

1. Amenaça de nous competidors entrants

Una de les forces que cal tenir en compte a l’hora d’analitzar la posició i l’estratègia competitiva del negoci és valorar el nivell de dificultat de penetració de la competència en el mercat. Si les barreres per entrar al mercat no són accessibles, llavors no suposa una oportunitat. Entre les barreres d’entrada en la quota de mercat més rellevants destaquen:

  • Economia d’escales.
  • Inversió de capital.
  • Identificació de marca.
  • Experiència acumulada d’empreses ja establertes.

Si ho analitzem en el món de l’emprenedoria tecnològica, acostuma a ser una força poc valorada o «mal mesurada» pels emprenedors, que consideren que disposen d’un producte o servei molt innovador i que la competència difícilment els podrà competir. La realitat, però, és que, tot i que existeixin barreres d’entrada importants, si hi ha negoci, les empreses acostumen a ser capaces de desplegar estratègies diferents per competir.

2. Poder de negociació de proveïdors

Un altre factor a tenir en compte és la capacitat i poder de negociació dels proveïdors. Com menor sigui el número d’aquests, millor poder de negociació tindrem. És important que, perquè sigui atractiu, existeixi una gran varietat de proveïdors per a poder així variar preus, terminis de lliurament, formes de pagament i altres activitats. En aquest punt és important qüestionar-se:

  • Quants proveïdors necessitem.
  • El grau de dificultat de substitució.
  • La grandària del producte.

Seguint amb el mateix exemple anterior, l’emprenedoria tecnològica sovint no analitza prou bé el nivell de dependència d’una plataforma de programari, d’un dispositiu de maquinari o d’altres elements sobre els quals ha basat el desenvolupament del seu producte. Al més mínim canvi de versions, de nivell d’integracions o, encara pitjor, d’estratègia empresarial per part del proveïdor tecnològic —que generalment són grans multinacionals—, es posa en risc la viabilitat d’aquest producte i, per tant, de l’empresa emprenedora.

3. Poder de negociació dels clients

Com també passa amb els proveïdors, un factor important a tenir en compte és l’anàlisi de negociació dels clients. Com més gran sigui el número de l’oferta en el mercat, major poder d’elecció tindran els clients. El mateix succeeix amb el grau d’organització d’aquests, ja que com més gran sigui, més exigents seran amb la relació de preus i qualitat del producte o servei.

4. Rivalitat entre empreses

El grau de competència que existeix entre les pròpies empreses també és un factor a tenir en compte. Existeixen mercats poc competitius o bé perquè la demanda inicial no és molt alta o perquè el producte s’està tornant obsolet o també pot passar que, directament, el negoci no sigui viable. Per tant, aquesta quarta perspectiva s’ha de tenir molt en compte i cal «sospitar que alguna cosa pot anar malament» si som en un mercat on no hi ha competència: la competència és el millor indicador que som en un sector on hi ha negoci.

5. Amenaça de productes substitutius

Els mercats evolucionen i amb ells els productes. Les innovacions i les tecnologies serveixen per millorar la qualitat i les prestacions dels productes, així com fer-los més eficients i rendibles. Com a empresa, és important estar al corrent de totes les noves tendències per analitzar els mercats o segments des del punt de vista dels productes oferts i comparar-los així amb els propis.

És important destacar que, en el món tecnològic, sovint l’amenaça dels productes substitutius no es troba en productes similars, sinó en tenir una visió molt més àmplia i pensar en nous models de negoci o, fins i tot, en canvis de paradigma. La fallida de Blockbuster no va ser causada per l’èxit d’una nova cadena de lloguer de pel·lícules i videojocs, sinó per l’emergència de noves tecnologies que van possibilitar la viabilitat d’empreses com Netflix.

Exemple pràctic de les 5 forces de Porter

Després de l’explicació teòrica, t’ensenyem un exemple de les 5 forces de Porter aplicades a una empresa, en aquest cas, Apple.

La companyia Apple Inc. és una empresa californiana molt coneguda per vendre productes electrònics, programes informàtics i ordinadors. Va ser una de les empreses pioneres en el seu camp i és reconeguda mundialment per la seva aposta innovadora i la seva gran varietat de productes.

1. Amenaça de nous competidors entrants

El seu gran posicionament i alt reconeixement entre els consumidors fa que pugui permetre’s establir preus alts als seus productes gràcies a l’alta fidelitat que té amb els seus clients. Apple ha aconseguit vincular la seva marca a la diferenciació i l’exclusivitat, valors que per a molts consumidors són determinants en la seva decisió de compra, malgrat existir ofertes d’altres marques amb preus molt per sota de la seva mitjana o amb majors prestacions quant a relació qualitat-preu.

2. Poder de negociació amb els proveïdors

Apple disposa d’un codi de conducta per a proveïdors amb el qual realitzen auditories periòdiques a les cadenes de subministrament per supervisar les conductes laborals a les instal·lacions dels seus proveïdors. L’empresa gaudeix d’un alt poder de producció, per la qual cosa les compres de matèria primera són altes i la capacitat de negociació dels proveïdors baixa.

3. Poder de negociació amb els clients

L’alt grau de fidelització que ha aconseguit Apple amb els seus clients fa que aquests siguin capaços de pagar preus molt superiors a la resta d’ofertes per obtenir un producte similar al d’altres marques més assequibles. Els consumidors d’Apple tenen un poder baix, ja que prefereixen acceptar les condicions de la marca a canvi de pertànyer a la seva comunitat.

4. Rivalitat entre els competidors

Apple s’ha posicionat com a referent en el seu sector, encara que existeixen competidors dins del sector del desenvolupament de programari i creació de maquinari. La companyia californiana destaca per la seva aposta per la innovació i la seva estratègia de màrqueting i brànding consolidada.

5. Amenaça de productes o serveis substitutius

Malgrat que existeix un gran nombre de competència i productes substitutius, Apple aconsegueix convertir-se en l’opció triada pels consumidors en la majoria dels casos. Tot i així, l’amenaça és alta i la companyia va reinventant el seu catàleg de productes a mesura que crea i implementa noves innovacions.

Si vols saber més sobre com administrar i gestionar empreses, no et pots perdre l’Executive Màster en Business Administration de l’Euncet Business School.

Toni Laserna García

Assesor d'Innovació i Tecnologia, ajudant a les empreses industrials en la seva evolució cap a la nova era digital. Emprenedor en sèrie de diverses spinoffs i startups en àmbits d’enginyeria de processos (OT) i tecnologies (IT). Manager de negoci en àmbits enginyerils i de les tecnologies de la informació. Expert en el desenvolupament de grans comptes en sectors com l’automoció, l’aeronàutica, els béns de consum, les renovables, etc., així com en empreses públiques d’infraestructures de transport, entre d’altres. Conferenciant habitual en jornades i esdeveniments sobre les Tecnologies del Futur i autor de múltiples articles tècnics.

¿Quieres recibir la newslettrer de Euncet?

Suscríbete y recibe mensualmente nuestras novedades